BLOC EN CONSTRUCCIÓ

El bloc temàtic en Seguretat i Salut Laboral, confeccionat per la secció sindical de CCOO de Parcs i Jardins de Barcelona I.M.
Podeu fer consultes i suggeriments a l'adreça de correu d'aquest bloc... salutccooparcs@gmail.com
SALUT

Aquest bloc a restat inactiu uns tres anys. Intentem recuperar el seu funcionament, encara que previsiblement sigui per poc temps. Han deixat de funcionar alguns enllaços, procurarem restablir-los o substituir-los progresivament. Disculpeu les molesties.

divendres, 29 d’octubre de 2010

El Preu dels Accidents

Els accidents de treball impliquen, per a la persona treballadora, malestar físic i psíquic, atenció sanitària, la pèrdua de capacitat de treball, fins i tot efectes sobre la família i disminució dels ingressos. Per a les empreses suposa un cost derivat dels danys ocasionats, un preu humà i econòmic derivats de la pèrdua d’experiència, formació, etc. Per a la societat també suposa un preu elevat (econòmic i de bens i serveis).
El cost dels accidents es calcula en base al cost de l’acció preventiva i dels danys; dintre dels danys, es poden considerar alguns assegurables i altres no.
Cost assegurable (o directe): és el conjunt de les primes que s’abonen a les mútues.
Cost no assegurable o indirecte: el cost del temps perdut per l’accident (accidentat/a i persones que l’auxilien), el cost dels primers auxilis i la primera acció mèdica, dels danys al patrimoni, d’averia a les instal·lacions o màquines, de la pèrdua de producte al que es treballa, cost derivats dels processos i condemnes judicials, sancions de l’autoritat laboral.
Un dels mètodes per a quantificar aquests costos és el mètode de Heinzch, que va arribar a la conclusió que els costos indirectes eren aproximadament quatre cops els directes. A Espanya, això suposa el 3% del PIB. (Font: elergonomista.com).
Cost total = C. directe + C. indirecte = 5 cops el Cost directe
Però això, com es pot quantificar?     Si coneixem la prima abonada per la empresa a la seva mútua d’accidents, podem aplicar directament la fórmula, i el resultat és fàcil de conèixer. Però no sempre és fàcil accedir a aquesta dada; o be, ens interessa conèixer quin és el cost social o el cost addicional que suposa per a la empresa i, per exemple, comparar amb el que costaria la inversió en seguretat que l’hagués evitat. En aquests casos el sistema es torna més tècnic.
A Parcs i Jardins però, no hi ha producció, només l’abandó per manca de manteniment, el que no és més que una excusa per a la privatització. No és un cost si no un estalvi (i així consta en algun pressupost de Parcs), que pagarà el ciutadà per partida doble (per l’accident i per beneficis d’empreses privades). Els danys i avaries no els paga la Gerència. Dels requeriments de l’autoritat laboral, aquesta Direcció, ha decidit no fer ni cas; i els processos judicials (què en últim terme els torna a pagar el ciutadà) són de resultat incert. Això explica el poc interès de la Gerència, més enllà dels papers en un armari.
En definitiva, el cost empresarial és cero a Parcs i Jardins, només es reflexa l’assegurable, i tampoc el paguen ells. És a dir que l’únic cost és pel treballador/a i per a la societat. Aquesta Direcció (i Presidenta) només podria tenir un cost polític, o mediàtic (no els hi agrada sortir als mitjans si no és per fer-se la foto), però cada cop és més difícil fer aflorar coses que els facin sortir els colors a aquesta gent (tot i la seva manca de vergonya), ja s`han encarregat de controlar els mitjans.
Ja ho veieu, a Parcs, el cost de l’accident el tindrem nosaltres, o sigui que, si existeix una instrucció per a la vostra feina, seguiu-la, pel vostre propi be.