BLOC EN CONSTRUCCIÓ

El bloc temàtic en Seguretat i Salut Laboral, confeccionat per la secció sindical de CCOO de Parcs i Jardins de Barcelona I.M.
Podeu fer consultes i suggeriments a l'adreça de correu d'aquest bloc... salutccooparcs@gmail.com
SALUT

Aquest bloc a restat inactiu uns tres anys. Intentem recuperar el seu funcionament, encara que previsiblement sigui per poc temps. Han deixat de funcionar alguns enllaços, procurarem restablir-los o substituir-los progresivament. Disculpeu les molesties.

divendres, 29 d’octubre del 2010

El Preu dels Accidents

Els accidents de treball impliquen, per a la persona treballadora, malestar físic i psíquic, atenció sanitària, la pèrdua de capacitat de treball, fins i tot efectes sobre la família i disminució dels ingressos. Per a les empreses suposa un cost derivat dels danys ocasionats, un preu humà i econòmic derivats de la pèrdua d’experiència, formació, etc. Per a la societat també suposa un preu elevat (econòmic i de bens i serveis).
El cost dels accidents es calcula en base al cost de l’acció preventiva i dels danys; dintre dels danys, es poden considerar alguns assegurables i altres no.
Cost assegurable (o directe): és el conjunt de les primes que s’abonen a les mútues.
Cost no assegurable o indirecte: el cost del temps perdut per l’accident (accidentat/a i persones que l’auxilien), el cost dels primers auxilis i la primera acció mèdica, dels danys al patrimoni, d’averia a les instal·lacions o màquines, de la pèrdua de producte al que es treballa, cost derivats dels processos i condemnes judicials, sancions de l’autoritat laboral.
Un dels mètodes per a quantificar aquests costos és el mètode de Heinzch, que va arribar a la conclusió que els costos indirectes eren aproximadament quatre cops els directes. A Espanya, això suposa el 3% del PIB. (Font: elergonomista.com).
Cost total = C. directe + C. indirecte = 5 cops el Cost directe
Però això, com es pot quantificar?     Si coneixem la prima abonada per la empresa a la seva mútua d’accidents, podem aplicar directament la fórmula, i el resultat és fàcil de conèixer. Però no sempre és fàcil accedir a aquesta dada; o be, ens interessa conèixer quin és el cost social o el cost addicional que suposa per a la empresa i, per exemple, comparar amb el que costaria la inversió en seguretat que l’hagués evitat. En aquests casos el sistema es torna més tècnic.
A Parcs i Jardins però, no hi ha producció, només l’abandó per manca de manteniment, el que no és més que una excusa per a la privatització. No és un cost si no un estalvi (i així consta en algun pressupost de Parcs), que pagarà el ciutadà per partida doble (per l’accident i per beneficis d’empreses privades). Els danys i avaries no els paga la Gerència. Dels requeriments de l’autoritat laboral, aquesta Direcció, ha decidit no fer ni cas; i els processos judicials (què en últim terme els torna a pagar el ciutadà) són de resultat incert. Això explica el poc interès de la Gerència, més enllà dels papers en un armari.
En definitiva, el cost empresarial és cero a Parcs i Jardins, només es reflexa l’assegurable, i tampoc el paguen ells. És a dir que l’únic cost és pel treballador/a i per a la societat. Aquesta Direcció (i Presidenta) només podria tenir un cost polític, o mediàtic (no els hi agrada sortir als mitjans si no és per fer-se la foto), però cada cop és més difícil fer aflorar coses que els facin sortir els colors a aquesta gent (tot i la seva manca de vergonya), ja s`han encarregat de controlar els mitjans.
Ja ho veieu, a Parcs, el cost de l’accident el tindrem nosaltres, o sigui que, si existeix una instrucció per a la vostra feina, seguiu-la, pel vostre propi be.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El ple de l'Ajuntament de Barcelona deixa en suspens la festa local prevista pel 14 de febrer de 2011

El ple de l’Ajuntament de Barcelona, de l’u d’octubre, a decidit deixar en suspensió la festa local de Barcelona prevista pel 14 de febrer de 2011 i que ja va ser publicada al juliol pel mateix Ajuntament.

No obstant, no s’ha decidit cap altra data i resta pendent d’un acord posterior.

Això fa que el calendari laboral 2011, que ja havien anunciat des de la secció sindical de CCOO, resta pendent de la rectificació del consistori, i la festa del 14 de febrer no és definitiva; disculpeu les molèsties que es puguin ocasionar per aquesta decisió totalment aliena a nosaltres.

Informarem de la data definitiva, de la festa local a Barcelona que resta col·locar per a 2011, en quant tinguem noticia.